CONSTÀNCIA seria la paraula. Ella anava fent, al seu ritme... quan la majoria anaven creixent ella encara era petitona... i anava fent tija. Quan la resta ja començava a fer flor, ella seguia enfortint la tija. Amb la resta d'alegries de la huerta envoltant-la, ella semblava apagada, tristona, però sense fer massa enrenou ella anava fent tronquet. No va ser fins el 18 de juny que va començar a fer les primeres flors. Tota una demostració de maternitat! Quan ja tenia el cos completament preparat per suportar el pes de les seves petites, no va començar a florir.
I al mes d'agost, quan vam tornar de vacances, ens esperava amb sorpreses com aquesta. Ara, la resta de plantes de primavera han deixat de produir, l'albergínia és l'única planta anual que segueix allà, al peu del canó, donant aixopluc a les seves 3 menudes! Xapó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada