No calen paraules... Pos aixíns estava jo d'exhultant!
La tomaquera exageradament maquíssima, l'alfàbrega atenta allà, com sempre, les maduixeres més invasores que mai, i la pepinera que allargava les fulles per tocar a terra. Va ser llavors, cap a mitjans juny, que havien arribat les pebroteres de cal Faja Minoves, cinc elements de pagès de veritat!
I aquesta és la sorpresa que ens vam endur després de 3 setmanetes i pico a Eslovènia! El reg automàtic havia funcionat de puta mare, la visiteta de la Maria havia alegrat les plantes, i la terrasseta de Can Cun gaudia d'una selva més espessa que mai. Les guinners en aquesta evolució van ser les pebroteres, havien fet una crescuda brutal. Això era el 22 d'agost. La tela s'havia ben esparrecat amb el vent i el sol d'estiu, però l'hort de Can Cun estava més maquíssima que mai i a part dels cucs de seda de la pepinera, havia arribat un nou hoste. Van passar uns quants dies fins que vam veure com anava creixent una síndria! Cancuneres! qui coi ha plantat una llavor de síndria al mig de l'hort????
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada