no tinc fotos de tots però...

I aquest és un mini-recull d'alguns dels que, un dia o un altre, han posat panxa, manguera o nas per l'hort de Can Cun i derivats!

horteràpia

No calen paraules... Pos aixíns estava jo d'exhultant!
La tomaquera exageradament maquíssima, l'alfàbrega atenta allà, com sempre, les maduixeres més invasores que mai, i la pepinera que allargava les fulles per tocar a terra. Va ser llavors, cap a mitjans juny, que havien arribat les pebroteres de cal Faja Minoves, cinc elements de pagès de veritat!

I aquesta és la sorpresa que ens vam endur després de 3 setmanetes i pico a Eslovènia! El reg automàtic havia funcionat de puta mare, la visiteta de la Maria havia alegrat les plantes, i la terrasseta de Can Cun gaudia d'una selva més espessa que mai. Les guinners en aquesta evolució van ser les pebroteres, havien fet una crescuda brutal. Això era el 22 d'agost. La tela s'havia ben esparrecat amb el vent i el sol d'estiu, però l'hort de Can Cun estava més maquíssima que mai i a part dels cucs de seda de la pepinera, havia arribat un nou hoste. Van passar uns quants dies fins que vam veure com anava creixent una síndria! Cancuneres! qui coi ha plantat una llavor de síndria al mig de l'hort????

menció honorífica per...

CONSTÀNCIA seria la paraula. Ella anava fent, al seu ritme... quan la majoria anaven creixent ella encara era petitona... i anava fent tija. Quan la resta ja començava a fer flor, ella seguia enfortint la tija. Amb la resta d'alegries de la huerta envoltant-la, ella semblava apagada, tristona, però sense fer massa enrenou ella anava fent tronquet. No va ser fins el 18 de juny que va començar a fer les primeres flors. Tota una demostració de maternitat! Quan ja tenia el cos completament preparat per suportar el pes de les seves petites, no va començar a florir.

I al mes d'agost, quan vam tornar de vacances, ens esperava amb sorpreses com aquesta. Ara, la resta de plantes de primavera han deixat de produir, l'albergínia és l'única planta anual que segueix allà, al peu del canó, donant aixopluc a les seves 3 menudes! Xapó!

i què se n'ha fet...?

pos amb millor o pitjor sort, totes les plantufles han anat fent... algunes han tingut una mort una mica més violenta que d'altres... (aixòs és el què en va quedar del primer enciam que va ser caçat, el 27 de maig)

un dia després moria la pebrotera d'una mort lenta i dolorosa, d'una mena d'úlcera d'estómac que encara no he averiguat de què es deu, ni entrant a tots els foros de jardinaria urbana del món... Primer van ser els pugons... i a falta de marietes (se'ls cruspeixen!), vaig respallar-li les fulles una per una amb un pinzell... I poc més tard li descobríem un foradot a ple estómac que la travessava completament. Va ser la primera en caure de mort natural... aquell dia va ser trist..., després, com sempre en aquesta vida, la costum t'insensibilitza...

A la terrasseta l'11 de juny ja hi feia una solellada de pepinus! I per protegir una miqueta l'hortet de les cremades vàries hi vai posar una tela perquè tingués una mica d'ombreta. La dama i senyora de l'hort no es va tallar ni un pèl de seguir creixent amunt, amunt (tot i el pols que hem mantingut durant aquest mig any ella, jo i les canyes!). Valenta ella, que ha seguit produint tot i les dures sessions de perruqueria a les que ha estat sotmesa (us juro que l'any vinent aprendré a posar canyes i a posar les tomateres com cal!). Les tomates, sucosíssimes!

fruits varis

el 25 de maig ens políem aquesta amanidota! urbans i urbanites del món mundial... els enciams de veritat tenen gust a enciam!






i el 8 de juny collia aquest pepinot!











10 dies més tard, descobria una de les cebolletes!
es fantàstic anar furgant per imaginar com va creixent la cebeta embolcallada de terra!

pepinaaa!

Per a tu va pepinera!, per a tu que has crescut, que has superat una plaga de pugons, i quasi una plaga de cucs de seda... I la de pepinos que has fet!

primavera, temps de flor, temps de fruit

18.05, l'hort de Can Cun ja té gairebé un meset i segueix creixent, naixent, produint... Cada nova fulla una alegria, cada flor, una nova curiositat per saber com serà el fruit...
Però amb aquesta flor va ser una mica diferent..., portava un mes enganyada, esperant que la carbassona es fes gran... i no va ser fins ben entrat el maig que me van dir que era una senyora pepinera!, eh, Gemma????

plaer en estat pur

entre dos amores...

¿cómo se puede querer, dos amores a la vez... y no estar loca..?

la reina de l'hort!

...i els primers fruits... Vale que la foto és horrible, però l'alfabrega és de puta mare!

petites...

L'alfàbrega, la bleda, la pebrotera, la ceba, la maduixera, l'albergínia, l'enciam, la tomaquera, la maduixera, l'api, l'enciam, la ceba i la maduixera... cada matí una nova il·lusió... unes paraules... nova vida... uns centímetres de més... totes tan petites...

I així serien el 28 de maig, poc més d'un mes més tard! Quanta vida! Brutal!

i xuluhuertos!

sento molt si puc ferir sensibilitats...però a l'hort de Can Cun, com a sistema social, o natural, o com se digui que és, no hi pot faltar el poder i l'ordre...

amo i senyor dels boscos

l'endemà l'hort ja tenia amo i senyor! (visqui el cooperativisme...)

felicitats!

Pos això, que amb mig anyet l'hort ha nascut, crescut...i una mica mort sí que està ara de fet... que ja ha passat un cicle, i que ja toca pensar amb les plantes de nova temporada. El primer dia volia plantar per ordre d'abecedari...després, al dia a dia aprens cosetes, i vas veient com viu! Aixòs vol ser un tastet del mig any de vida de l'hort per als qui hi vau ser, hi heu sigut, o encara no heu tingut temps per passar-vos de nou per Can Cun!

...tantes coses que hem d'aprendre encara...

"los primeros pinitos" amb la manguera... Al juliol, quan vaig anar a comprar un reg automàtic per poder marxar de vacances tranquilament, l'home de la botiga, tot convençut, em deia: "i ja no hauràs de preocupar-te més per regar l'hort!". I jo que no li deixava ni acabar la frase!, "que no senyor!, que a mi m'agrada regar cada dia!"..., un cop més...dieu-me urbanita...

evolució?

arrela..., palpa, ...sent la terra... , què més que un hort transmet la idea de terra com a font d'energia, terra com a embolcall de creació?
Mica en mica... però tot hi fa per tornar als orígens...

i vosaltres!

l'hort de Can Cun, l'hort amb més propietaris per metre quadrat...

petit à petit

Que jo ja us sentia les corredisses mentre era a la dutxa..."dissimulant?" i vosaltres anar pujant peces, i sacs, i...planter! No m'ho esperava per res del món, i ara l'hortet ja té mig any... i menys esperava lu important que ha sigut aquest hort...

pagesa, jo?

Que si a Can Cun hi fa molt solet, que quina terrassa tan mona, que si estaria xulo tenir moltes plantetes... Però molt, dir, i aquesta és la cara que se'm va quedar... No m'ho esperava...Mil mercis per l'hort que m'ha canviat la vida! ;P