...l'ombra de Cuauhxicalli...

M’he despertat tants cops…i segueixo sense entendre-ho…DORMIR… Com pot passar-te el cos tantes vegades de la ‘normalitat’ a la ‘no-consciència’…? És una necessitat?, una pèrdua de temps?, és una retard en la investigació de la ciència?, és de les poques coses poc controlables per l’home?, o és una ‘escapada’? Vuit són moltíssimes hores!...quin trauma adonar-te que un quart de la teva vida el passes en un estat de ‘no-consciència’, de ‘no acció’… Desconec l’estat del cervell en l’etapa del son… vale que hi ha molts estudis, que si la fase REM, les fases pim i les fases pam… però no deixa de ser una cosa…francament rara això de dormir… Per què a vegades t’adorms i et despertes pensant la mateixa cosa? El cervell s’ha passat vuit hores pensant en allò que volies recordar (o ‘oblidar’…) en el moment de despertar-te? O els pensaments conscients i ordenats s’aturen en el temps , fins que de nou restableixen la connexió amb el riiiiiiing d’alarma? Més gran és la parra el dia que decideixes obsessionar-te en no entendre el ‘procés natural’ de dormir… Per una estona, el teu cervell decideix estressar-se perquè ell no sap ‘encendre’ el botó d’activació directe de l’entrada a l’estat del son. És lògic, de fet, mai hem pogut ‘viure en directe’ ‘què és dormir’, és una d’aquestes coses humanes que en diuen automatismes, que passen i proa… no es poden aprendre. D’acord, acceptem dormir com una necessitat humana (al llarg de la història prohibir el son ha estat sempre una de les pitjors tortures, no?), com un període de regeneració de ‘certes’ cèl·lules (diguem-li ‘certes’ perquè ni papa de com funciona el tema…) però, perquè ha de ser de nit??? Què va ser primer, la son o la nit? (Irene…aquesta parra és teva,…mira que ets rara…, mai se m’havia acudit… ;P ). Home, en principi la natura té un engranatge molt lògic, molt coherent i interconnectat…, no crec que l’home adaptés el son a la nit perquè…mira, veient que durant aquelles hores l’absència de sol no li permetia fer res…aprofitava el temps per dormir… Desconec històricament quantes hores s’han dormit…com han anat això de les hores, les modes, l’organització social, del treball… (Albert????, vos dir-hi alguna cosa?). És evident que el descobriment de l’electricitat haurà trencat motlles des de molts aspectes i suposo que ara, més que mai, el cos humà està distanciat del ritme biològic de la natura, de l’astre rei, el sol… en un intent de ‘domesticar’ el son i darrere…el nostre sistema nerviós…